*A AUBE BILINGUE Phebi claro nondum orto iubare, Fert aurora lumen terris tenue, Spiculator pigris clamat surgite; Lalba par umet mar atra sol; 5 Poypas abigil miraclar tenebras. En incautos ostium insidie Torpentesque gliscunt intercipere, Quos suadet preco clamat surgere; Lalba part umet mar atra sol; 10 Poypas abigil miraclar tenebras. Ab arcturo disgregatur aquilo, Poli suos condunt astra radios, Orienti tenditur septentrio; Lalba part umet mar atra sol; 15 Poypas abigil @miraclar tenebras!. *AL 1 Dit Salomon, al primier pas, 2 Quant de son libre mot lo clas: 3 "Est vanitatum vanitas 4 Et universa vanitas." 5 Poyst lou me fay m'enfirmitas, 6 Toylle s'en otiositas| 7 Solaz nos faz'antiquitas 8 Que tot non sie vanitas| 9 En pargamen nol vid escrit 10 Ne per parabla non fu dit 11 Del temps novel ne del antic 12 Nuls hom vidist un rey tan ric 13 Chi per batalle et per estric 14 Tant rey fesist mat ne mendic 15 Ne tanta terra cunquesist 16 Ne tan duc nobli occisist 17 Cum Alexander Magnus fist, 18 Qui fud de Grecia natiz. 19 Rey furent fort et mul podent 20 Et de pecunia manent, 21 Rey furent sapi et prudent 22 Et exaltat sor tota gent, 23 Mais non i ab un plus valent 24 D'echest dun faz l'alevament. 25 Contar vos ey pleneyrament 26 Del Alexandre mandament. 27 Dicunt alquant estrobatour 28 Quel reys fud filz d'encantatour. 29 Mentent, fellon losengetour. 30 Mal en credreyz nec un de lour, 31 Qu'anz fud de ling d'enperatour 32 Et filz al rey macedonor. 33 Philippus ab ses pare non, 34 Meyllor vasal non vid ainz hom. 35 Echel ten Gretia la region 36 Els porz de mar en aveyron. 37 Fils fud Amint', al rey baron 38 Qui al rey Xersen ab tal tenzon. 39 Et prist moylier dun vos say dir 40 Qual pot sub cel genzor jausir, 41 Sor Alexandre, al rey d'Epir 42 Qui hanc no degnet d'estor fugir 43 Ne ad enperadur servir: 44 Olimpias, donna gentil, 45 Dun Alexandre genuit. 46 Reys Alexander quant fud naz 47 Per granz ensignes fud mostraz. 48 Crollet la terra de toz laz, 49 Toneyres fud et tempestaz, 50 Lo sol perdet sas claritaz, 51 Per pauc no fud toz obscuraz, 52 Janget lo cels sas qualitaz, 53 Que reys est forz en terra naz. 54 En tal forma fud naz lo reys 55 Non i fud naz emfes anceys. 56 Mays ab virtud de dies treys 57 Que altre emfes de quatro meys. 58 Sil toca res chi micha peys, 59 Tal regart fay cum leu qui est preys. 60 Saur ab lo peyl cum de peysson, 61 Tot cresp cum coma de leon; 62 L'un uyl ab glauc cum de dracon 63 Et l'altre neyr cum de falcon. 64 De la figura en aviron 65 Beyn resemplet fil de baron. 66 Clar ab lo vult, beyn figurad, 67 Saur lo cabeyl recercelad, 68 Plen lo collet et colorad, 69 Ample lo peyz et aformad, 70 Lo bu subtil, non trob delcad, 71 Lo corps d'aval beyn enforcad, 72 Lo poyn el braz avigurad, 73 Fer lo talent et apensad. 74 Mels vay et cort de l'an primeyr 75 Que altre emfes del soyientieyr. 76 Eylay o vey franc cavalleyr, 77 Son corps presente volunteyr; 78 A fol omen ne ad escueyr 79 No deyne fayr regart semgleyr. 80 Aysis conten en magesteyr 81 Cum trestot teyne ja l'empeyr. 82 Magestres ab beyn affactaz, 83 De totas arz beyn enseynaz, 84 Quil duystrunt beyn de dignitaz 85 Et de conseyl et de bontaz, 86 De sapientia et d'onestaz, 87 De fayr estorn et prodeltaz. 88 L'uns l'enseyned, beyn parv mischin, 89 De grec sermon et de latin, 90 Et lettra fayr en pargamin 91 Et en ebrey et en ermin, 92 Et fayr a seyr et a matin 93 Agayt encuntre son vicin. 94 Et l'altre doyst d'escud cubrir 95 Et dess'esspaa grant ferir 96 Et de sa lanci en loyn jausir 97 Et senz fayllenti altet ferir; 98 Li terz ley leyre et playt cabir 99 El dreyt del tort a discernir. 100 Li quarz lo duyst corda toccar 101 Et rotta et leyra clar sonar 102 Et en toz tons corda temprar, 103 Per se medips cant ad levar; 104 Li quinz des terra misurar 105 Cum ad de cel entrob e mar. *B BOECI Nos ioue omne, quandius que nos estam, 2 de gran follia per folledat parllam; quar no nos membra per cui uiuri esperam, 4 qui nos soste, tan quan per terra annam, e qui nos pais, que no murem de fam, 6 per cui salu esmes per pur tan quell clamam. Nos ioue omne menam ta mal iouent, 8 que us non o preza sis trada son parent, senor ni par, sill mena malament, 10 ni l'us uel l'altre sis fai fals sacrament. Quant o a fait, miia no s'en repent, 12 eniuers Deu no'n fai emendament. Pro non es gaigre, si penedenza'n pren: 14 dis que l'a presa, miia nonqua la te, que eps los forfaizc sempre fai epsamen. 16 E laisa'n Deu, lo grant omnipotent, ki mort et uius tot a in iutiamen; 18 eps li satan son en so mandamen: ses Deu licencia ia non faran torment. 20 Enanzc en dies foren ome fello; mal ome foren, aora sunt peior. 22 Volg i Boecis metre quastiazo; auuent la gent fazia en so sermo: 24 creessen Deu, qui sostenc passio, per lui aurien trastut redemcio. 26 Mas molt s'en penet, quar no i mes foiso; anz per eueia lo mesdren e preiso. 28 Donz fo Boecis, lo corps ag bo e pro, cui tan amet Torquator Mallios. 30 De sapiencia no fo trop nuallos: tant en retenc, que de tot no'n fo blos. 32 Tan bo essemple en laiset entre nos; no cuid qu'e Roma om de so saber fos. 34 Coms fo de Roma e ac ta gran ualor aprob Mallio, lo rei emperador: 36 el eral meler de tota la onor, de tot l'emperil tenien per senor. 38 Mas d'una causa nom auia genzor: de sapiencia l'apellauen doctor. 40 Quan ueng la fis Mallio Torquator, donc uenc Boeci ta gran dolors al cor: 42 no cuid aprob altre dols li demor. Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig. 44 Ecuos e Roma l'emperador Teiric; del fiel Deu no uolg auer amig. 46 No credet Deu, lo nostre creator; per zo nol uolg Boecis a senor, 48 ni gens de lui no uolg tener s'onor. Eu lo chastia ta be ab so sermo, 50 e Teiric col tot e mal sa razo; per grant euea de lui uolg far fello. 52 Fez u breu faire per gran decepcio, e de Boeci escriure fez lo nom, 54 e sil tramet e Grecia la regio. De part Boeci lor manda tal raizo: 56 que passen mar, guarnit de contenco, eu lor redra Roma per traazo. 58 Lo senz Teiric miga no fo de bo: fez sos mes segre, si'lz fez metre e preso. 60 El capitoli, l'endema al dia clar, lai o solien las altras leis iutiar, 62 lai ueng lo reis sa felni'a menar; lai fo Boecis e foren i soi par. 64 Lo reis lo pres de felni'a reptar, qu'el trametia los breus ultra la mar, 66 a obs los Grex Roma uolia tradar. Pero Boeci anc no uenc e pesat. 68 Sal en estant e cuidet s'en saluar; l'om nol laiset a saluament annar. 70 Cil li faliren qu'el soli aiudar; fez lo lo reis e sa charcer gitar. 72 Ecuos Boeci cadegut en afan, e granz kadenas qui l'estan apesant; 74 reclama Deu, de cel lo rei, lo grant: "Domine pater, e tem fiau'eu tant, 76 e cui marce tuit peccador estant| Las mias musas, qui ant perdut lor cant| 78 De sapiencia anaua eu ditan; plor tota dia, faz cosdumna d'efant, 80 tuit a plorar repairen mei talant. Domine pater, tu quim sols goernar, 82 e tem soli eu a toz dias fiar; tum fezist tant e gran riqueza star: 84 de tota Roma l'emperi aig a mandar; los sauis omes en soli adornar. 86 De la iusticia, que grant aig a mandar, not seruii be, no lam uolguist laisar; 88 per aizom fas e chaitiueza star. Non ai que prenga, ne no posg re donar, 90 ni noit ni dia no faz que mal pensar, tuit mei talant repairen a plorar." 92 Hanc no fo om, ta gran uertut agues, qui sapiencia tot compenre pogues; 94 pero Boecis no'n fo de tot mespres: anc no'n uist u, qui tant en retegues. 96 Inz e las carcers, o el iazia pres, lainz comtaua del temporal cum es: 98 de sol e luna, cel, terra e mar cum es. "Nos e molz libres, nos o trobam legen:" 100 dis o Boecis esso gran marriment, quant e la carcer auial cor dolent, 102 "molt ual lo bes que l'om fai e iouent, com el es uelz, qui pois lo soste; 104 quan ue a l'ora quel corps li uai franen, per be qu'a fait Deus assa part lo te. 106 Nos de molz omnes, nos o auem ueut: om per ueltat non a lo pel chanut, 108 o es eferms, o a afan agut. Cellui uai be qui tra mal e iouent, 110 e cum es uelz, donc estai bonament: Deus a e lui mes so chastiament. 112 Mas quant es ioues, et a onor molt grant, et euers Deu no torna so talant, 114 cum el es uelz, uai s'onors descaptan; quant se reguarda, no'n a ne tan ne quant; 116 la pelz li rua, hec lo kap te tremblant; morir uolria e es e gran masant, 118 trastota dia uai la mort reclaman, ella nol pren, ne no l'en fai semblant. 120 Drez es e bes que l'om e Deu s'esper; mas non es bes ques fi e son auer. 122 Ta mala fe nulz om no pot ueder: l'om l'a al ma, miga no l'a al ser, 124 cum l'us lo pert, a altre ue tener. E la morz a epsament mala fe: 126 l'om ue u ome e quaitiu e dolent, o es malaptes, o altre pres lo te, 128 non a auer, ni amic, ni parent; e dunc apella la mort ta dolzament, 130 crida e ucha: 'Morz, a me quar no ues?' Ellas fen sorda, gens a lui non atend: 132 quant menz s'en guarda, no sap mot quan los prent. Si cum la nibles cobrel iorn lo be ma, 134 si cobre auers lo cor al xristia, qui tant i pessa, que al no fara ia; 136 e Deu nos fia, ni Deus e lui no ma; quan se reguarda, pero res nol rema." 138 Molt fort blasmaua Boecis sos amigs, qui lui laudauen dereer euz dias antix, 140 qu'el era comps e molt onraz e rix, et euers Deu era tot sos afix. 142 Molt lo laudauen e amic e parent, c'ab Damrideu se tenia forment. 144 Pero Boecis trastuz los en desment: no s'es acsi cum anauen dicent: 146 "Cel non es bos, que a frebla scalas te, qui tota ora sempre uai chaden, 148 aquel, qui la non estai fermament. E quals es l'om, qui a ferma schalas te? 150 Bos xristias, qui cre perfeitament Deu la paterna, lo rei omnipotent, 152 et en Ihesu, que ac tan bo talent, chi nos redems de so sang dolzament, 154 e Sanctum Spiritum, qui e bos omes desend; que quel corps faca, eu li uai l'arma dozen. 156 Bos cristians, qui a ital eschalas te, cel non quaira ia per negu torment." 158 Cum iaz Boecis e pena charceral, plan se sos dols e sos menuz pecaz, 160 d'una donzella fo lainz uisitaz. Filla's al rei, qui a gran poestat, 162 ella's ta bella, reluz ent lo palaz; lo mas o intra, inz es granz claritaz, 164 ia no es obs fox issia alumnaz; ueder ent pot l'om per quaranta ciptaz. 166 Qual oras uoi, petitas fai asaz; cum ella s'auca, cel a del cap polsat; 168 quant be se dreca, lo cel a pertusat, e ue lainz tota la maiestat. 170 Bella's la domna, el uis a tant preclar; dauan so uis nulz om nos pot celar, 172 ne eps li omne, qui sun ultra la mar, no potden tant e lor cors cobeetar, 174 qu'ella de tot no uea lor pessar. Qui e leis se fia, morz nol es a doptar. 176 Bella's la domna, mas molt es de longs dis. Nos pot rascundre nulz om denant so uis. 178 Hanc no uist omne, ta grant onor agues, s'il forfez tan dont ellas rangures, 180 sos corps ni s'anma miga per ren guaris; quoras ques uol, s'en a lo corps aucis, 182 e pois met l'arma en effern el somsis; tal l'i comanda, qui tot dias la bris. 184 Ella smetessma ten claus de paradis, quoras ques uol, lainz col sos amigs. 186 Bel sun si drap, no sai nomnar lo fil, mas molt per foren de bon e de sobtil. 188 Ella se'lz fez anz auia plus de mil; tan no son uel, miga lor prez auil. 190 Ella medesma teiset so uestiment, que negus om no pot desfar neienz. 192 Pur l'una fremna, qui uers la terra pent, no comprari'om ab mil liuras d'argent. 194 Ella ab Boeci parlet ta dolzament: "Molt me derramen donzellet de iouent, 196 que zo esperen, que faza a lor talen. Primas me amen, pois me uan aissent; 198 la mi'amor ta mal uan deperden." Bel sun li drap, que la domn'a uestit; 200 de caritat e de fe sun bastit. Il sun ta bel, ta blanc e ta quandi; 202 tant a Boecis lo uis esuanuit, que el zo pensa: uel sien amosit. 204 El uestiment, en l'or qui es repres, desoz auia escript u pei .Pi. grezesc; 206 zo signifiga la uita qui en ter'es. Sobre la schapla auia u tei .Th. grezesc; 208 zo signifiga de cel la dreita lei. Antr'ellas doas depent sun l'eschalo; 210 d'aur no sun ges, mas nuallor no sun. Per aqui monten cent miri auzello; 212 alquant s'en tornen aual arreuso. Mas cil qui poden montar al .Th. alcor, 214 en epsa l'ora se sun d'altra color, ab la donzella pois an molt gran amor. 216 Cals es la schala? De que sun li degra? Fait sun d'almosna e fe e caritat. 218 Contra felnia sunt fait de gran bontat, contra periuri de bona feeltat, 220 contra auaricia sun fait de largetat, contra tristicia sun fait d'alegretat, 222 contra menzonga sun fait de ueritat, contra lucxuria sun fait de castitat, 224 contra superbia sun fait d'umilitat. Quascus bos om s'i fai lo so degra. 226 Cal sun li auzil, qui sun al tei montat, qui e la scala ta ben an lor degras? 228 Zo sun bon omne, qui an redems lor peccaz, qui tan se fien e Sancta Trinitat, 230 d'onor terrestri non an gran cobeetat. Cal an li auzil significacio 232 qui de la schala tornen arreuso? Zo sun tuit omne, qui de iouen sun bo, 234 de sapiencia qui commencen razo, e, cum sun uell, esdeuenen fello 236 e fan periuris e granz traicios. Cum poisas cuida montar per l'eschalo, 238 cerqua que cerca, no i ue miga del so; uen lo diables, qui guardal baratro, 240 uen acorren, sil pren per lo talo, fai l'acupar a guisa de lairo, 242 fai l'aparer, de tot nol troba bo. Bella's la domna e granz per cosedenz; 244 no uist donzella de son euaiment; ella's ardida, sis foren soi parent. 246 E sa ma dextra la domna u libre te, toz aquel libres era de fog ardenz; 248 zo's la iusticia al rei omnipotent. Si l'om forfai e pois no s'en repen, 250 et euers Deu no'n faz'amendamenz, quora ques uol, ab aquel fog l'encent, 252 ab aquel fog s'en pren so uengament. Cel bona i uai, qui amor ab lei pren, 254 qui be la ama e per bontat la te: quan se reguarda, bo merite l'en rent. 256 El ma senestre ten u sceptrum reial; zo signifiga iusticia corporal 258 de pec *CA Quant li solleiz converset en leon, En icel tens qu'est ortus pliadon, Per une matin, Une pulcellet odit molt gent plorer 5 Et son ami dolcement regreter, Et silli dis: "Gentilz pucellet, molt t'ai odit plorer Et tum ami dolcement regreter, Et chi est illi?" 10 @La vir!get fu de bon @entende!ment, Si respon@di mo!lt avenable@ment! So son ami: Li miens amis il est de tel paraget Que neuls on n'en seit conter lignaget 15 De l'une part; Il est plus gensz que solleiz ennested; Vers lui ne pued tenir nulle clartez, Tant par est belsz. Blans est et roges plus que jo nel sai diret; 20 Li suensz senblansz nen est entreiz cent miliet, Ne ja nen iert. Il dist de mei que jo eret molt bellet; Si m'aimet tant toz temps li soi novelet, Soe mercid: 25 Dolcor de mel apeleid @a! mes levres; Desouz ma languet est li laiz et les r@ees! Et jo sai beem Nuls om ne vit arom et ungement Chi tant biem oillet con funt mi vestement 30 A soin plaisir. La u jo suid iversz n'i puet durer: Toz tens florist li leuz de ma beltez Por mon ami: Li tensz est bels, les vinnesz sont flories, 35 L'odor est bonet, si l'amat molt mi siret Por mei amor. En nostre terret no set euset canter Sainz la torterelet chi amet casteed Por mon ami. 40 Jo l'ai molt quis, encor nel pois trovert; Nen vult respondret, aseit l'ai apeletz, Quar lui ne plastz. Les escalgaites chi guardent la citez Cil me torverent, si m'ont batuz aseiz 45 Por mon ami, Navree molt et mun puliet tolud: Grant tort m'unt fait cil chi guardent le mur Por mun ami. Beles pulcelesz, fillesz Jerusalem, 50 Por mei amor noncieiz le mon amant, D'amor languis. Chinc milie anz at qu'il aveid un amiet; Lei ad laisiet, quar n'ert de bel serviset; Si amet mei: 55 Il li plantatz une vine molt dolcelt: Proud ne la fist, si'nn est cadeit en colped, Or est amered: Li fil sa mered ne la voldrent amert, Commandent li les vinnes a guarder 60 Fors al soleiz: Ell'est nercidet, perdutz adz sa beltez: Se par mei non ja maisz n'aurat clartez De mon ami. Ainz que nulz @om! soust de nostre amor, 65 Li miensz amiz me fist molt grant ennor Al tems Noe: Danz Abraham en fud premierz messaget, Luid m'entveiad por co qu'il ert plus saives Et de grant fei; 70 Issaac i vint, Jacob et danz Joseph, Pois Moysen et danz Abinmalec Et Samuel; Del quart ede pois i vint reiz David Et Salamon et Roboam ses fiz 75 Et Abia; Et ab i vint Amos et Issaias, Jeu, Joel et dam Azarias Et Joatam; Achaz i vint, adunc fud faitet Rome: 80 Quel part que alget iluoc est ma coronet Et mes tresors; Ezelcias, Manases, Josias, Et Joachim et dam Nazarias Del quart ede; 85 Del quint ede pois i vint Ananias, Et Misael et dam Zacharias Et plusors altresz. Enpres icelsz et molt altres barunsz Par cui mi siret mei ma@n!datz sa raisum, 90 Mei vult aveir: Il enveiad sun angret a la pucele, Chi la saluet d'une saludt novele En Nazareh.... *E EULALIA Buona pulcella fut Eulalia, Bel auret corps, bellezour anima. Voldrent la veintre li Deo inimi, Voldrent la faire diaule servir. 5 Elle nont eskoltet les mals conselliers, Qu'elle Deo raneiet, chi maent sus en ciel, Ne por or ned argent ne paramenz, Por manatce regiel ne preiement. Niule cose non la pouret omque pleier, 10 La polle sempre non amast lo Deo menestier. E por o fut presentede Maximiien, Chi rex eret a cels dis soure pagiens. Il li enortet, dont lei nonque chielt, Qued elle fuiet lo nom christiien, 15 Ell'ent aduret lo suon element. Melz sostendreiet les empedementz Qu'elle perdesse sa virginitet: Por os furet morte a grand honestet. Enz enl fou la getterent, com arde tost. 20 Elle colpes non auret, por o nos coist. A czo nos voldret concreidre li rex pagiens; Ad une spede li roveret tolir lo chief. La domnizelle celle kose non contredist; Volt lo seule lazsier, si ruovet Krist. 25 In figure de colomb volat a ciel. Tuit oram que por nos degnet preier, Qued awisset de nos Christus mercit Post la mort, et a lui nos laist venir Par sowe clementia. *SO STRASBOURG OATHS Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun saluament, d'ist di in auant, in quant Deus sauir et podir me dunat, si saluarai eo cist meon fradre Karlo et in adiudha 5 et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra saluar dift, in o quid il mi altre si fazet. Et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai qui meon uol cist meon fradre Karle in damno sit. 10 Si Lodhuuigs sagrament, que son fradre Karlo iurat conseruat, et Karlus, meos sendra, de suo part non lostanit, si io returnar non l'int pois, ne io ne neuls cui eo returnar int pois, in nulla aiudha contra 15 Lodhuwig nun li iu er. *EP Leccio actuum apostolorum Par amor De vos pri, saignos barun, Seet vos tuit, escotet la lecun De saint Estevre lo glorius barun, Qui a ce jor recut sa passiun: 5 Escotet la par benne entenciun. Seint Estevres fut plains de grant bonte, Emma tot cels qui creinent en De; Feseit miracles o nom de Deu mende; As cuntrat e au ces, a tot dona sante; 10 Por ce haierent autens li Jue. Encontre lui s'esdrecerent trestuit, Distrent ensenble mauveis mes cetui: "Il a deable qui parole en lui; Jotun ensenble por deputer o lui, 15 Et si arrun le science de lui." Au deputer furunt cil de Libie, E cil de Sire, e cil d'Alesandrie, E de la terre qu'est emme Celicie, Tuit li Juef li plus save d'Asye; 20 S'il le concluent, ja li toldrunt la vie. Mes au barun ne porrent contrester Ne de ciencie ne de clergil mester; Il fut bons clers, bien se sot deraisner, Unques vers lui ne porent mot soner; 25 Entre os porpensent con le porrunt danner. Molt sunt ire li Jue, li felun, Croisent les dent encontre lo barun, Con fait li chiens encontre lo larun; Molt volentiers dannassent le barun, 30 Se il en lui trovassent l'achisun. Unques por els ne se volt desmentir, Por nule chose que negunt li deit; Esgarde el cel, si i vit Jhesu Christ, Pois as Jues, a feluns, si lor dit: 35 "................................." Quant ce oirent ensenble s'ecrier@en!t; Tam dolent furunt, por poi ne s'esragere@n!t; Lo barun pritrent, ledement le baterent, Fors de la vile ledement le giterent, 40 Pois le barun entr'os si lapiderent. Mes ce trovun que as piet d'un enfant Mistrent lor dras cil qui le segueient; Saulus avot nom de Adamassa la grant; Pois fut apotres, si con trovun lesant 45 Saint Pol l'apellent la crestiane gent. Lo barun seguent molt g@r!ant torbe de gent, Plaient lo for, lo scant vet espandant; Li curs li faut, vait sei afebleant, Dame De prie o ben cor docement: 50 "Sire, fet il, mon esperite pren@t!." Quant volt fenir, se s'est ajonelet; Nostre Seignor derechief a prie: "Sire, fet il, por la meie amite, Pardone a cet qui ci m'unt lapie, 55 Que ja por mei ne perdent t'amiste." A icest mot li sen@t! De fu feni; S'erme recut Jhesum que il a servi. Oi est laste si cun avet oi. Preiun li tuit, nos qui summes ici, 60 Que il pri@e! De que il ait de nos merci. *F SAINTE FOI @L!egir audi sotz eiss un pin Del vell temps un libre Latin; Tot l'escoltei tro a la fin. Hanc non fo senz q'el nonl declin; 5 Parled del pair' al rei Licin E del linnadg'al Maximin. Cel meirols saintz en tal train Con fal venairels cervs matin: A clusals menan et a fin; 10 Mortz los laissavan en sopin. Jazon els camps cuma fradin; Nolz sebelliron lur vizin. Czo fo prob del temps Constantin. Canczon audi q'es bella 'n tresca, 15 Que fo de razo Espanesca; Non fo de paraulla Grezesca Ne de lengua Serrazinesca. Dolz'e suaus es plus que bresca E plus qu nulz pimentz q'om mesca; 20 Qui ben la diz a lei Francesca, Cuig me qe sos granz pros l'en cresca E q'en est segle l'en paresca. Tota Basconn' et Aragons E l'encontrada delz Gascons 25 Sabon quals es aqist canczons Ess'es ben vera 'sta razons. Eu l'audi legir a clerczons Et a gramadis, a molt bons, Si qon o monstral passions 30 En que om lig estas leiczons. E si vos plaz est nostre sons, Aisi conl guidal primers tons, Eu la vos cantarei en dons. Totz temps avez audid asaz 35 Q'Agenz fo molt rica ciutaz, Clausa ab murs et ab vallaz; Garonnal corr per cell un laz. La gentz d'achi fo mal'assaz; En oz esteron et en paz; 40 Nons pars neguns dels granz peccaz, Plus cel q'es folz qetz mel@z! membraz, Entro en pres Deu pietaz, Et en la croz los ag salvaz E de Diable deliuraz. 45 Bella foil gentz, si fosson san; Enferm soll cor, quar son pagan; Guerpiron Deu, corron al fan, Cubergrol tot d'aur Cordoan; Profergl unsquegs l'anel del man; 50 Qui mais non pod, pecza de pan; Melz estera, qil dess az can. Tota lur obra fant en van; E| quar nons foron Cristian| Proverbi diss reiz Salamon 55 Del pomer qi naiss el boisson, Cui clau la spina el cardon Ell albespin in eviron: Achi met flors sus el somjon E pois las pomas de sazon. 60 Mal forun li pagan Gascon, Qi desconnogron Deu del tron: Lur umbra streins aqest planczon De cui cantam esta canczon; E pres en Deus dolz fruit e bon. 65 Lo seinner d'aqesta ciutad Ag granz honors ab ampledad; Partiss qant pog d'aquel peccad Et amed Deu fort a celad. Audirez qoll a Deus honrad 70 E quan car aver l'a donad: Fillal doned de tan bon grad; Fides a nom, per Deu mandad; E fo nuirid' ab castitad E teg salva virginitad. 75 Fort d'ell'a Deus est segl'onrad. Lo corps es belz, e paucs l'estaz; Lo sen@z! es gencer, qe dinz jaz. Los oilz a gentz, e blanca faz; El senz del cor es mais prezaz. 80 Antz qe doz'anz agges passaz, Tal obra fez qe Deu molt plaz: Martiri pres, e fort assaz, Tal con ligez e con cantaz. O Deus| tant n'es est monz honraz| 85 Honor qe d'aqest segle ag Atretant non prezed detz brac; En Deu de Cel lo quors li jag, El seus servizis molt li plag. Non pausara ja, czo m'adag, 90 Entro eiss Deu dessa mort pag; Czo mes Diable en esmag. Vilas ag granz e fortz castelz E pelz salvadgas e noelz Et en sos dez ginnos anelz, 95 D'aur et d'argent ben faitz vaiselz. D'aqoss tems qe fos mals cembelz Qeill faczal Diables nielz: Los paupres en pag els meselz. Paupras laissed cuma fradelz, 100 E teg s'ab Deu, qell es plus belz. Pos ag blidall ab braczaleira, Per Deu se mes en gran paupeira; Laissed las altras de sa teira, E pres ardid qonsi Deu queira. 105 Ja nous cujez q'ell non l'o meira Q'ancsen volg esser sa obreira Et sua fidels camareira Et attended cons li profeira, Qe czo's la via dreitureira. 110 Dizer vos ei d'aqelz pagans Quan fort menerols Cristians. Quan fo aucis sainz Adrians, Reiz era Dioclicians; De Grex fo reiz e de Romans, 115 Hespainna teg els montz Cerdans. Licins fo sos filz sobeirans; E, quan fo naz, ded li letrans. Ers se vas Deu aqell veilz can@s!; Aucis lil@s! sainz ab ambas mans: 120 Ara n'esta totz soteirans, Sotz mil Diables cabespans. D'aqest fo pars Maximians. Ensems concordan lur afar: Idolas tegrun nemjas car, 125 Mandan las colre et honrar E per la terra e per mar; E preiron un fellon avar, Czo's Dacians, cui Deus non guar| Trameirun lo q'est regn antpar 130 Els Cristians prend'et eschar Els destrenga fort et amar. Vell vos vengud inz en Agen. Aqo fo hom non ag bon sen; Tals obras va pertot fazen, 135 Per que sabem qe Deu offen; Diabl'ador'et homens ven, Elz Cristians aguait'e pren; Los uns aucid els altres pen Et en la flamma moltz n'encen, 140 E czo vol far nemjas soen. Con audun q'intra Dacians, Aqo fo granz gauiz alz pagans; Ydolas erzon sobrels fans Els paramentz tradun elz plans. 145 Czo fo conres avols e vans; E trobed lo folz e bazans. E dunc parlan dels Cristians: "Don, qeus avez aitan tarzad? "Pos est regn aggestz acaptad, 150 "Degraz l'aver antz revisdad "Qe nostra gent aggess bauzad. "Una donzellanz a laudad "Q'uns Deus es bons en trinitad; "Qi preg'aqestz d'est vizinad, 155 "Apellal foll e dessennad. "S'aiczo non es fort castiad, "Perdrez n'est aiz e 'sta ciutad, "Qe tot es seun per parentad. "Aiczo q'ist nostra gentz vos diz 160 "Nous tolla ira ni obliz. "Aqist donzellanz a vilziz, "Qenz fa estar de lei marriz. "Sos linz nos a totz temps nuiriz, "E lle per mal anz relinquiz. 165 "Ja non aia en vos raiz, "Sil Deu cui cred laid non desdiz. "Per ver nos a a folz causiz; "Mal nos destorbal seus estriz. "E vos estz mortz e totz auniz, 170 "Si noll ne sagnan las cerviz, "Si qon fezestz far saint Feliz." Trames per ella molt viatz, E castied q'uns noll menatz: "Gentet lam n'aduzed perl bratz, 175 "E dizez li qed eu czai fatz, "Ell prometrai tan gran escaz "Qe tot lo mal talent l'esfazz; "De czo son eu ben savis mazz." A quals antz corrun achil drud. 180 Aqi o era son vengud; Nonl dizun neiss un bon salud, Antz li menaczan molt menud. Et ellas ten, quell cors nonl mud, Q'aqell a ben prod et agud; 185 E prega Deu, per sa vertud, Q'ad aqesta coita l'aiud, Qu'en lui a tot lo seun permud. En alt leved la sua voz E comanded se sainta Croz. 190 Non prezallz folz totz una noz, Ne lur mercad ne lur neoz, Q'intz en Enfern, ell maior poz, Mals lur venra per aqest oz, Q'aqi a molt amara doz. 195 Dunc se signed ab los tres dez E pregged Deu, q'est segle fez: "Deus, qim guardestz de tot mal vez, "S'aram valez, ben o farez, "Q'als teus dissist: "Quan coit'aurez, 200 "Si m'o dizez, semprem veirez." "Seinner, preg vos qe m'aiudez, "De vos voill molt qe mi guidez, "Qe, czom cuid, Don, l'anma 'n menez." Prendun lal baille Datian 205 E menan laill e mei lo plan. Ell apelled un puplican Qi fo vestiz de barracan: "Vai, gent la pren perl destre man, "E mena la entro al fan. 210 "Profeira 'ncens al Deu Selvan, "E preg Diana el Deu Jan." Ill non prezed aqo un can, Ne non ag soin d'aqel pagan. Lo cor ag ferm e fort e san, 215 E Deu de Cel teg sobeiran; Czo devon far tuit Cristian. Coll dias pres ad asserir, Manded la batre e ferir. La plus fort carcer fez obrir, 220 E diz qe l'om laintz la'n tir. Dunc mog lo folz aital suspir Con fa vilans quan vol morir; Colged s'en leit, non pog dormir Plus q'om qe sempre vol fugir. 225 Grand ainsa@l! mog qil fez nuirir. Pres s'al matin del plai guarnir E manded la ant se venir: "Ara, donzella, voill audir "De qual paradge vols servir." 230 Ella parled, e saub l'o dir: "De nostre Don me voill aizir, "Et en czo q'eu sei meilz causir "Res mais non es q'eu tant amir. "Si llui non ei, non poiss guerir; 235 "Ren tant non am, non voill mentir; "Ab lui voil ridre e gaudir." Dunc l'apelled ab grand amor: "Totaus tolled d'aital error; "Causez una cabal honor: 240 "Aqell'aurez, e pois maior. "Corps avez de genta tenor; "Filla semblaz d'emperador." Respon la donzella de porr: "Au vos ischern e deshonor. 245 "Non queir cambjar altre sennor; "Lo Don qim fez cred et ador; "Qi lui perd, pon aver paor." Auiaz del traitor fraudolent, Sill mog ben grand afollament: 250 "Diana colgrun tei parent "Ell homen tuit de nostra gent. "Si laissaz aqest foll jovent "E volez fairel meu talent, "D'aur vos farei lo liament, 255 "De vera purpral vestiment; "Segre vos aun donzellas cent, "Mil cavaller ab guarniment." Ellal respon, si qe non ment: "Ja Deu non placza folz me tent. 260 "Mais voil morir o pendr'al vent "Qe prenda'st vostre nuiriment. "Deu a perdud qi czo consent. "Eu, sim son sana o sim doill, "Tenrei m'ab Deu ab cui mi soill; 265 "Per czo num cant nulz hom nim foill. "Diana ne Jovi non voil, "Ne Minerva gens non acoill, "Ne nun lai queir tornar mon oill. "Quan los levestz en est cabdoill 270 "E lur mesestz aital escoill, "Aiczo fezestz tot per orgoill. "Mais valgran sengle trau de troill "Qe l'om aggess dolaz enz broil." "Si son malaveda ni sana, 275 "Non pregarei vostra Diana: "Ja non o facza Cristiana, "Qe czo's per ver traciuns plana. "Unqeg dia de la setmana "Diables manbes laus apana, 280 "Sil proferez quegs una rana, "El faiz encens de fum de lana; "Mostrar vos a Enfern, czos vana." Con au lo mendix pudolentz Qe leis non cambja sos talentz, 285 Irasc tan fort con fa serpentz, Trastornals oilz, lima las dentz, E dunc jured sos sagramentz: "Czo vostre cabs n'er totz sanglentz, "Ous cremara la flamm'ardentz, 290 "Con audistz qe fez saint Laurentz." Ella nonn pres nulz espaventz, E diss en motz ben convinentz: "Fell sias tu, si mot m'en mentz| "Ja Deus num laiss veder lo jorn 295 "Q'ador Asclepi ne Satorn, "Q'intz en Enfern, ell maior forn, "Ab altres moltz, qe son d'eiss dorn, "Intz en la flamma fan estorn. "Gens non lai prendun bon sojorn; 300 "Nun voill eu aital Deu cabdorn. "Deus, nostre Donz, lo glorios, "De totas res es poderos. "Del Cel czai deissended per nos "E fez dess homen molt ginnos; 305 "Guerilz malaves els lebros, "Baptismenz ded en l'agua jos. "Pres fol seus corps, lo precios; "Judeu l'aucidrun enveios. "Destruiss Enfern, lo tenebros; 310 "Los seus en traiss, qe connog pros. "Aqel volri'aver espos, "Qualque plaid m'en fezess ab vos, "Q'el si m'es belz et amoros. "Lo seus noms es Adonai: 315 "Aital lo diss a Moysi. "Poderos es per ver aissi "De quant manded res nonn falli; "E qi per bon cor li servi, "Non teg lo guadardon ab si; 320 "Humilitad e ben quesi, "Et a sos drudz honor aizi; "E qi vas lui ben se causi, "Sa part el Cel li divedi "E, quan mor, l'anmal paus'achi. 325 "Aisim considr'o facz'a mi, "Qu'ancsen l'amei pos mot n'audi." Audir podez del averser, Consill respon el cab primer: "Jur vos perls Deus d'aqest clocher 330 "E per aquelz cui eu profer, "Car comprarez est reprober: "Detz cab ne perdrez un quarter." Dunc fez venir un seun obreir, Q'una gratiglall fez d'acer. 335 Sus la pa@u!sed sobrel foger, Lo corps tot nud, cast et enter; Faill fog de legna de noger E de l'altra del verdier. Czo lle non prezed un diner, 340 Q'en Deu a tot son consider, E fo filla de cavaller. Ploras la gentz e son marid, Per la donzella fan gran crid: "E| tal jovent, tan leu delid 345 "Sens tot forsfait qu'aiam audid|" E dunc se sun molt penedid Del mal q'aun fait Deu per oblid, E a llui se sun convertid, E per martyri mult fenid; 350 E pregan lo q'ell eiss los guid. Imple de dol total ciutaz; Fujunl bon homen a totz laz; Eiss saintz Caprasis, cui non plaz, Sus en la rocha sta celaz. 355 D'aqi vi gran virtud assaz, Qe Deus fez sobre la fornaz Oll corps d'aquella sancta jaz Raustiz el ferr et escaraz: Angels i veng de Cel, pennaz, 360 Blancs qon colums q'eiss l'an foss naz; Quan sobrel fog fo eissalaz, L'encendis fo refrejuraz. Ja meilz de re vos nom credaz. Aqell angels qe i es venguz, 365 Auiaz qual deintad i aduz: Corona d'aur, qe plus reluz Non fal soleilz quand es creguz. Cuberg lil corps, q'era totz nuz, D'un pali q'es ab aur batuz. 370 Czo nun vi jovens ni canuz, Fo@r!s saintz Caprasis, lo seus druz, Qu'ancsempre s'es ab Deu teguz. Con vil culvertz l'encendi mort, Ell fog della fornaz estort, 375 Dunc si mes molt grand desconort Quar le o ten en tal deport, Et escrided als seus molt fort: "Donzeill, mija del cab no'n port, "Qe totz nos mena a grand tort|" 380 Suspiral gentz per tal affan Qell vedon durar sens engan. Hom cui fosson cregud cent ann Noncal sofergra ja plus gran. Cisclanl Bascon, qe son d'Aran; 385 Dizon: "Per ren viva nonn an|" Levan la 'n pes del fog tiran. Erss l'uns la spada flameian; Tal li doned el cab del bran Tota la testa 'n mog taillan, 390 Con fez Heros far saint Johan. Remas lo corps truncs e rezis Aissi conl gladis l'a aucis. De l'anma son l'angel gavis: Ab gaui la 'n portan et ab ris; 395 Totz n'es alegres Paradis El saint qe dintz eran assis. Non dig menczonga, czo m'es vis, Si per oblid non i mespris, Q'a savis homens o requis 400 E de gramadis o apris; Autor vos en trag saint Daunis. Ar audirez un mot eschiu: Lo sangs en terra fez gran riu; Non l'ausan sebellir li viu, 405 Qel fell o veda per son briu. En terral feiron aital niu Con fa l'estrucis en estiu. E dunc se ploravan molt piu, Quar non lur era meilz aiziu. 410 Dolent remanun e caitiu; Paor an gran qel mals rezin, Et ains'ant con homen fugdiu. Tant teg achella seboltura Tro aremas achist rancura. 415 La carnz ol bon con plus madura; No i fez hanc verms neiss rasgadura. Del sang enl cab par la peintura; Vermeill l'a tot per la jointura. Mortz fo achel hom follatura, 420 Qe Deu laizava sa dreitura. Recobral segles per natura; Totz bens torned en sa mesura, El folz sofer sa gran ardura. Con alz pagans lur faitz peiura, 425 Als Cristians de tot meillura. Dunc en pres saintz Dulcidis cura E del biscbad per Deu s'apura: Addobar fez la marmre dura O la sainta colggess segura. 430 Encis ginnos la cobertura, Fa i del martiri tailladura. Poiss, per una noit molt escura, Feiroin dui monge obertura, Traissun lo corps per gran gentura; 435 A Conchas l'aun sainta e pura, E lijun o en escriptura. Ben es achell aitz ereubuz O Deus tan rica saint'aduz, Q'el fa per ella granz vertuz 440 E plaiz molt gentz e jogs menuz: Giralz, uns preire mal tunduz, Los oilz traiss Guidbert, q'es sos druz; Pois, pos los ag un an perduz, Deus li redded per leis la luz. 445 S'ad ella ven hom cegs o muz, O passions molt lo trauz, O s'em preison es reteguz, O per guerra decadeguz, Pos denant ella n'er tenduz, 450 O sia jovens o canuz, Si de peccaz es peneduz, Semprel venra gauiz e saluz. Arat preg, donna, qe m'aiuz| Dizer vos voill, enant qem paus, 455 Con Deus aucis estz homens braus. D'est segle vol@g!run vanas laus, Czo fo lur gauiz e lur suaus; Lur obra fo enganz e fraus; Peior forun q'Aicinonaus. 460 Cest desfeirun Castel Emaus E czo qe fez saintz Nicolaus; Manderunls portz o sun las naus, E per terr'en fo lur l'esclaus. Enfernz los pres, q'es nemjas caus; 465 Priun lai jazun con fa traus. Ab elz es Dacians enclaus El reis Heros et Archelaus; Fums los aucid del solphre blaus. Ad aqestz homens peccadors 470 Deptaz es Enfernz e calors; Mais per czo Deus teg los maiors Elz consenti emperadors, Mes los d'est segle judgadors Q'aucidan los homens meillors. 475 Sill poder non dess als peiors, Delz saintz non fora tals laudors. Cist l'en trameiron aitals flors Q'en Cel es bella lur colors; Dolcz'e suaus es lor olors, 480 E qi la sent, pren l'en amors Et en sun corps creiss l'en vigor@s!. Maximians fo fell vas Deu, E Diuclicians quains leu; Peior foron q'altre Judeu 485 E feirun peiz qe Filisteu. Ab elz concordan Hiebuseu Et Arabid e Ferezeu; Herminin tegrun tot lur feu Et Amazonas e Pigmeu, 490 Hermafroditas et Hebreu E Corbarin et Amorreu. Dolentz son molt per aiczo eu Quar nuns regnavanl Machabeu, Qu'ill lur breugeran aqest treu. 495 Maximians ag cor avar, Et hom en lui nons pog fidar. Ded Constantin sa fill'a par Ab quel poggess meilz afollar. Cell teg Mansella sobre mar, 500 Et ag gran vizi, e fo bar. La donn'amed e teg la car, Et ill nun pog lui plus amar. Dunc pres lo veilz a considrar Consilz pogges del rein jetar; 505 Mais czo fo mal ad adobar. Fez Maximin, son fill, armar; Diss li q'el an sa ost mandar. Guarniss la gentz d'aquell afar: Dainesc i vengrun e Navarr, 510 Niell e Maur ell fill Agar E cill de tribu Isachar. Vengron ill homen de Cedar E tuit del reinn Salmanasar. Prendun ensems a cavalgar 515 E lor ardid a concordar, Q'annun Mansella peciar. Trames sas letras els correus, Manded aqelz q'en tenun feus: Bolgres manded, Grex e Caldeus, 520 Marcomanins e Machrobeus; Van i Satir ab Idumeus, Engl'et Escot ab Canineus; Saintz Maurizis l'aduiss Thebeus: Aqo sun homen q'ama Deus; 525 Traciunn fez lo fell Judeus, Lui eiss aucis, czo es motz reus. S'achi foss Judas Machabeus, Heliazars o Timotheus, O i foss Samson lo Nazareus, 530 O Josue, oll paucs Zacheus, Czom cuid, nun foss totz lo jogs seus. Achi aucis saintz a talent: Seis mil n'i morun e seis cent. Viraz lo camp roi e cruent; 535 Massa i guirpiron lur jovent; Rodens en creg del sang corrent; Alta 's la riba, qe no'n sent. Aunta don Deus al veill pudent| Poiss mes aguait molt fraudolent 540 Qi Constantinl facza prendent. El connog son viziament, E mese li d'atretal piment. Fez lor cenbell tot a present; Lo veill tolg ad achella gent, 545 Mes l'en Mansella, lor vedent, Geted l'en carcer con dolent. Sa fillal fez tal guarniment Q'om non deu far a sun parent: Mort lo lor fez pausar all vent. 550 Diuclicians es all pedrun; Esta iraz, e non sab con. Jogan an lui mil Esclavon Tuit a scrim@a! en environ. Enflad al cor et al fellon, 555 Res de quant fan lui non es bon. Guarded molt loin en un ca@m!bun, Vi cavalgar un dunzellun; Con fo ant lui, mes l'a razon. El de quant saub noll diss de non, 560 Q'irad lo vi cumma leon: "Perdud avez lo compannon "Per queus prezavan li baron; "Mort l'a per ver en la preison "Eissa sa filla 'n tration." 565 El, con audid aitan fer son, Pres s'a la barb'et al grennun; Rumped lil cors prob lo polmun; L'anm'ag fraitura de guidun. Velz vos ambs dos ab Pharaun, 570 E 'n sun liad cuma lairon; Lur baille sunt molt mal dragun; Queg dialz creman quains tizun. Lor noms non coven en canczun, Fo@r!s quant en fabla de cuczun, 575 Qe traitor forun e fellun. Folz es qi nemjas se trebailla Qe per mal far sos linz mais valla. Als filz d'achestz ded Deus tal tailla, Pauc dia sun quegs non s'asailla. 580 Intz en Roma diss una grailla Qell dui farian gran batailla. Mescled l'estorns en la plancalla; No i valg alsbergs, s'ag fort la malla, Ni elms laczaz n'altra serralla. 585 Qi i fo feriz per la ventalla, Totz lo sangs n'eiss per la cabczalla. Veus ambs los reiz mortz ella palla, Unqueg faissad d'una toalla. Arss Deus cell lin con fogs fa falla; 590 Ja non veidrez neiss la curalla. E sis sun mort, vos nunqua 'n calla, Q'eu noc'o prez una medalla; Dellor cantar jam pren nualla. *J RECTO Fragment de Valenciennes. 1 .... dicit si ... me rogat aler in Niniven ... @ .. p .. 3 si est venude cise tres dies super ... me e si @ ... eisi .. dicit ore nos ... aire ....... @ .. end .. me sit ... ut me ... vivamus ... licerent revenir al @ .. niul mou .. quia mare ibat et intumescebat super eos .. d .. e si distrent: 6 quaesumus, domine, ne pereamus in anima @ viri istius et ne des super nos sanguinem innocentem ... cist n ... @ .......... que par l . or savent ... il ..... quant ... @ 9 ...... quet ...... oire e por ...... mare ne ... @ .... maiss @ ................. @ ..... euis ................. 12 @ ... t lat. le ...... eu ... et ... m ... de @ .. cel pescion .. ne fait .. et ...fu.... et ... @ ......... noieds co dixit f ... o clamavi de tribulatione @ mea ad dominum 15 et exaudivit me @ ........... de ciosm . uelgent ... cum ...... co .... @ ........ car .... reu .... quet .. @ net 18 ivers .... ei la mare e si ........... chi . d @ l ... Ionas profeta de ... et ... et precepit .... Ionam super @ .. el .... Deus ............. @ totam Niniven civitatem .... 21 eis sub peccatorum ... et serr .. @ et clamavit et dixit: adhuc quadraginta dies et Ninive subvertetur @ postea .... ................ @ ..... et vestiti sunt saccis a maioribus 24 usque ad minores .. postea @ peccator .. que cil ... et ...: iet e si er ... @ vestirent ... haires a maiore usque ad minorem @ .. et indutus est sacco et sedit in cinere ...... 27 n@ .: @ .. de ..... nt a ......... perils ... @ e .. reied e si tult si este ..... e si n @ .... seit niuls dixit chi e . 30 .......... dixit . e ... @ . de en cist tres dies dixit ...... @ ....... dominum ...... magna si ...... fisient 33 in @ hoi ...... lan ..... e sant .. e si ... @ on . ent . e si fu co ...... fructus vos @ .... postea per mersionem Ione profete si debetis intelligere .. adversus dominum .. 36 @ .... mersionem Ione ............ si ... sc .. @ ... magn .. dominum ......... *J VERSO Fragment de Valenciennes (continued) 1 ........ habuit misericordiam si cum il semper solt haveir de peccatore . e sis liberavit de ce ... e de cel peril quet il habebat discretum @ que super els metreiet . et afflictus est Ionas afflictione magna . et iratus est . et oravit ad dominum et 3 dixit: domine, tolle, quaeso, animam meam a me, @ quia melior est mihi mors quam vita . dunc, co dixit, si fut Ionas profeta mult correcious e mult iretst; quia Deus de Ninivitis @ misericordiam habuit, e lor peccatum lor dimisit; saveiet co que li celor saluz astreiet ruina Iudeorum, e ne doleiet tant de ... lor salut cum il faciebat de perditione Iudeorum, ensi cum legimus e le evangelio que dominus noster flevit super Hierusalem, et noluit tollere panem filiorum 6 et dare eum @ canibus. Paulus apostolus etiam optabat esse anathema pro fratribus suis qui sunt Israelite. et egressus est Ionas de civitate, et sedit contra orientem civitatis, @ donec videret quid accideret civitati. dunc, co dicit, cum Ionas profeta cel populum habuit pretiet e convers et en cele ... iet, si escit foers de la civitate e si sist contra 9 orientem civitatis e si avardevet cum deus per ... @ fereiet u ne fereiet. et preparavit dominus ederam super caput Ione, ut faceret ei umbram. laboraverat enim .. dunc, @ co dicit, Ionas profeta habebat mult laboret e mult penet a cel populum; e faciebat grant jholt, et eret mult las @ et preparavit dominus un edre sore sen cheve, quet umbre li fesist e repauser s'i podist. et letatus est Ionas super ederam 12 letitia magna. dunc fut Ionas @ mult letatus, co dicit, por que Deus cel edre li donat a sun soveir, a sun repausement li donat. et precepit dominus vermi ut percuteret ederam, @ et exaruit. et paravit Deus ventum calidum super caput Ione, @ et dixit: melius est mihi mori quam vivere. @ dunc, co dicit, si rogat Deus ad un verme que percussist cel edre 15 sost que cil sedebat, e cum @ cilg eedre fu seche, si vint grancesmes jholt super caput Ione, et dixit: melius est mihi mori quam vivere. et dixit dominus ad Ionam: putasne bene @ irasceris tu super ederam? et dixit: bene irascor ego usque ad mortem. postea per cel edre dunt cil tel dolor ave@iet, si debetis intelligere Iudeos, per quet il en cele duretie et en cele encredulitet permessient. et etiam ploravit ... (sicum dist e le evangelio, lou davant dit) e 18 por els fut or@es doliants, car co videbat per spiritum profetie, que, cum gentes venirent ad fidem, si astreient li Iudei perdut, si cum il ore sunt. et dixit dominus: @ tu doles super ederam in qua non laborasti, neque fecisti ut cresceret; et ego non parcam Ninive civitati magne, in qua sunt plus quam centum viginti milia hominum qui nesciunt quid @ sit inter dexteram et sinistram? dunc si dicit Deus ad Ionam profetam: tu douls mult ad icel edre, e si por icel edre 21 es mult ire@tst, dixit, in qua non laborasti neque fecisti, ut cresceret, dixit: e io ne dolreie de tanta milia hominum si perdut erent? dixit. en ceste causa ore potestis videre quanta est misericordia et pietas Dei super peccatores homines: cil homines de cele civitate. tant l'aveient ofendud que tost les volebat ... delir . e tote la civitate volebat comburir et ad nihilum redigere. postea per cel triduum 24 contriti@on fisient, e si communement fisient, si achederent veniam et resolutionem peccatorum suorum. Deus omnipotens qui pius et misericors et clemens est, et qui vult quod peccatores vitam aeternam @ mereantur et vivent, cum co vidit quet il se erent convers de via sua mala, e si s penteiet de cel mel que fait habebant ... @ liberavit de cel peril, quet il habebat discretum que super els mettreiet. cum potestis 27 ore videre et entelgir ... @ sit .. chi si l feent cum faire lo deent, e cum cil lo fisient dunt ore aveist odit, e por o si vos avient ... @ que vos bien faciest cest triduum ... quet oi comenciest, ne aiet niuls male voluntatem contra sem peer . ne habeatis inimicitiam, mais @ aiest cherte inter vos, quia caritas operit multitudinem peccatorum. seietst 30 unanimes in Dei servicio por en ciel estre remunerati. faites vost alsmosnes, e faites vost eleemosynas, ensi cum faire debetis, cert co sapietis .. @ .. acheder co que li preirets. preiest li que de cest periculo nos liberet chi tanta mala nos habemus fait et ut protegat nos @ de paganis e de mals christianis. poscite li que cest fructum que mostret nos habet, que l nos conservet et ad maturitatem @ 33 conduire lo posciomes, e tels eleemosynas ent possumus facere, que lui ent possumus placere. poscite li que resolutionem omnium peccatorum nostrorum nos praebere dignetur et ut faciat nos ad gaudia eterna pervenire. ibi valemus gaudere et exsultare sine fine cum omnibus sanctis per 36 eterna secula seculorum. *L SAINT LEGER Domine Deu devemps lauder, Et a sos sancz honor porter. 3 In su'amor cantomps dels sanz, Quae por lui augrent granz aanz; Et or es temps et si est biens 6 Quae nos cantumps de sant Lethgier. Primes didrai vos dels honors Quae il awret ab duos seniors; 9 Apres ditrai vos dels aanz Que li suos corps susting si granz, Et Ewruins, cil Deu mentiz, 12 Que lui a grand torment occist. Quant infans fud, donc a ciels temps, Al rei lo duistrent soi parent 15 Qui donc regnevet a ciel di: Cio fud Lothiers, fils Baldequi. Il l'enamat, Deu lo covit, 18 Rovat que letres apresist. Didun, l'ebisque de Peitieus, Luil comandat ciel reis Lothiers. 21 Il lo reciut, tam ben en fist, Ab u magistre semprel mist, Qui lo doist bien de ciel savier 24 Don Deu servir por bona fied. Et cum il l'aut doit del ciel'art, Rendel qui lui lo comandat. 27 Il lo reciu, bien lo nodrit; Cio fud lonx tiemps ob se los ting. Deus l'exaltat cui el servid, 30 De sanct MAXENZ abbas divint. Ne fud nuls om del son juvent Qui mieldre fust donc a ciels tiemps; 33 Perfectus fud in caritet, Fid aut il grand et veritiet, Et in raizons bels oth sermons; 36 Humilitiet oth per trestoz. Cio sempre fud et ja si er: Qui fai lo bien, laudaz en er; 39 Et sanz Letgiers sempre fud bons, Sempre fist bien o que el pod. Davant lo rei en fud laudiez; 42 Cum il l'audit, fu lin amet. A sel mandat et cio li dist: A curt fust, sempre lui servist. 45 Il l'exaltat e l'onorat, Sa gratia li perdonat, Et hunc tam bien que il en fist 48 De Hostedun evesque en fist. Quandius visquet ciel reis Lothiers, Bien honorez fud sancz Lethgiers. 51 Il se fud morz, damz i fud granz. Cio controverent baron franc, Por cio que fud de bona fiet, 54 De Chielperig fesissent rei. Un compte i oth, pres en l'estrit; Ciel eps num auret Evrui. 57 Ne vol reciwre Chielperin, Mais lo seu fredre Theoiri. Nel condignet nuls de sos piers, 60 Rei volunt fair'estre so gred. Il lo presdrent tuit a conseil, Estre so gret en fisdren rei; 63 Et Ewruins ot en gran dol, Porro que ventre nols en poth. Por ciel tiel duol rovas clergier, 66 Si s'en intrat in un monstier. Reis Chielperics tam bien en fist, De sanct Lethgier consilier fist. 69 Quandius al suo consiel edrat, Incontra Deu ben si garda, Lei consentit et observat, 72 Et son regnet ben dominat. Ja fud tels om, Deu inimix, Qui l'encusat ab Chielpering. 75 L'ira fud granz cum de senior, Et sancz Lethgiers oc s'ent pavor; Ja lo sot bien, il lo celat, 78 A nuil omne nol demonstrat. Quant ciel'irae tels esdevent, Paschas furent in eps cel di; 81 Et sancz Lethgiers fist son mistier, Missae cantat, fist lo mul ben. Pobl'et lo rei communiet, 84 Et sens cumgiet si s'en ralet. Reis Chielperics, cum il l'audit, Presdra sos meis, a luis tramist; 87 Cio li mandat que revenist, Sa gratia por tot ouist. Et sancz Lethgiers nes soth mesfait; 90 Cum vit les meis, a lui ralat. Il cio li dist et adunat: "Tos consiliers ja non estrai. 93 Meu'evesquet nem lez tener Por te qui semprem vols aver. En u monstier me laisse intrer. 96 Pos ci non posc, lai vol ester." Enviz lo fist, non voluntiers, Laisse l'intrar in u monstier. 99 Cio fud Lusos ut il intrat; Clerj'Ewrui illo trovat. Cil Ewruins molt li vol miel, 102 Toth per enveia, non per el. Et sancz Lethgiers fist so mistier, Ewrui prist a castier: 105 Ciel'ira grand et ciel corropt, Cio li preia, laissas lo toth. Fus li por Deu, nel fus por lui. 108 Cio li preia, paias s'ab lui. Et Ewruins fist fincta pais; Ciol demonstrat, que si paias. 111 Quandius in ciel monstier instud, Ciol demonstrat, amix li fust. Mais en avant vos cio aurez, 114 Cum ill edrat por mala fid. Rex Chielperings il se fud morz; Por lo regnet lo sowrent tost. 117 Vindrent parent e lor amic, Li sanct Lethgier, li Ewrui. Cio confortent ad ambes duos, 120 Que s'ent ralgent in lor honors. Et sancz Lethgiers den fistdra bien, Quae s'en ralat en s'evesquet. 123 Et Ewruins den fisdra miel, Quae donc deveng anatemaz. Son quev que il a coronat, 126 Toth lo laisera recimer. Domine Deu il lo laissat, Et a diables comandat. 129 Qui donc fud miels et a lui vint, Il voluntiers semper reciut. Cum fulc en aut grand adunat, 132 Lo regne prest a devastar. A foc, a flamma vai ardant, Et a gladies percutan. 135 Por quant il pot, tan fai de miel; Por Deu nel volt il observer. Ciel ne fud nez de medre vius 138 Qui tal exercite vidist. Ad Ostedun, a cilla ciu, Dom sanct Lethgier vai asalir. 141 Ne pot intrer en la ciutat; Defors l'asist, fist i gran miel. Et sancz Lethgiers mul en fud trists, 144 Por ciel tiel miel quae defors vid. Sos clerjes pres il revestiz, Et ob ses croix fors s'en exit. 147 Porron exit, vol li preier Quae tot ciel miel laisses por Deu. Ciel Ewruins, qual horal vid, 150 Penrel rovat, lier lo fist. HOR EN AUREZ LAS POENAS granz, Quae il en fisdra, li tiranz. 153 Li perfides tam fud cruels, Lis ols del cap li fai crever. Cum si l'aut fait, mis l'en reclus; 156 Ne soth nuls om qu'es devenguz. Am las lawras li fai talier Hanc la lingua quae aut in quev. 159 Cum si l'aut toth vituperet, Dist Ewruins, qui tan fud miels: "Hor a perdud don deu parlier; 162 Ja non podra mais Deu laudier." A terra joth, mult fo afflicz; Non oct ob se cui en calsist. 165 Super lis piez ne pod ester, Que toz los at il condemnets. Or a perdud don deu parlier; 168 Ja non podra mais Deu laudier. Sed il non ad lingu'a parlier, Deus exaudis lis sos pensaez; 171 Et si el non ad ols carnels, En cor los ad espiritiels; Et si en corps a grand torment, 174 L'animan awra consolament. Guenes oth num cuil comandat; La jus en cartres l'en menat; 177 Et en Fescant, in ciel monstier, Illo reclusdrent sanct Lethgier. Domine Deus in ciel flaiel 180 I visitet Lethgier son serw. La labia li ad restaurat, Si cum desanz Deu pres laudier; 183 Et hanc en aut merci si grand, Parlier lo fist si cum desanz. Donc pres Lethgiers a preier, 186 Poble ben fist credre in Deu. Et Ewruis, cum il l'audit, Credre nel pot antro quel vid. 189 Cum il lo vid, fud corroptios; Donc oct ab lui dures raizons. El cors exastra al tirant, 192 Peis li promest ad en avant. A grand furor, a gran flaiel, Sil recomanda Laudebert. 195 Cio li rova, et noit et di Miel li fesist dontre qu'el viu. Ciel Laudeberz fura buons om, 198 Et sanct Lethgier duis a son dom. Il li vol faire mult amet; Bewre li rova aporter. 201 Garda, si vid grand claritet; De cel vindre, fud de par Deu. Si cum roors in cel es granz, 204 Et si cum flammes clar ardanz. Cil Laudeberz, qual horal vid, Torne s'als altres, si lor dist: 207 "Ciest omne tiel mult aima Deus, Por cui tels causa vin de ciel." Por ciels signes que vidrent tels, 210 Deu presdrent mult a conlauder. Tuit li omne de ciel pais, Trestuit apresdrent a venir; 213 Et sancz Lethgiers lis prediat, Domine Deu il les lucrat. Rendet ciel fruit espiritiel 216 Quae Deus li auret perdonat. Et Ewruins, cum il l'audit, Credre nel pot antro quel vid. 219 Cil biens qu'el fist, cil li pesat; Occidere lo commandat. Quatr'omnes i tramist armez 222 Que lui alessunt decoller. Li tres vindrent a sanct Lethgier, Jus se giterent a sos pez. 225 De lor pechietz que aurent faiz Il los absols et perdonet. Lo quarz, uns fel, nom a Vadart, 228 Ab un inspieth lo decollat. Et cum il l'aud tollut lo quev, Lo corps estera sobrels piez. 231 Cio fud lonx dis que non cadit; Lai s'aprosmat que lui firid. Entrol talia los pez dejus, 234 Lo corps estera sempre sus. Del corps asaz l'avez audit, Et dels flaiels que granz sustint. 237 L'anima reciut Domine Deus; Als altres sanz en vai en cel. Il nos aiud ob ciel Senior 240 Por cui sustinc tels passions| *P PASSION Hora vos dic vera raizun de Jesu Christi passiun: los sos affanz vol remembrar per que cest mund tot a salvad. 5 Trenta tres anz et alques plus, des que carn pres, in terra fu. Per tot obred que verus Deus, per tot sosteg que hom carnels. Peccad negun unque non fiz, 10 per eps los nostres fu aucis. La sua morz vida nos rend, sa passiuns toz nos redenps. Cum aproismed sa passiuns - cho fu nostra redemptions -, 15 aproismer vol a la ciutat: afanz per nos susteg mult granz. Cum el perveing a Betfage - vil' es desoz mont Olivet -, avant dels sos dos enveied, 20 un asne adducere se roved. Cum cel asnez fu amenaz, de lor mantelz ben l'ant parad: de lor mantelz, de lor vestit ben li aprestunt oss'assis. 25 Per sua grand humilitad Jesus rex magnes sus monted, si cum prophetes anz mulz dis canted aveien de Jesu Crist. Anz petiz dis que cho fus fait, 30 Jesus lo Lazer suscitat, chi quatre dis en moniment jagud aveie toz pudenz. Cum co audid tota la gent, que Jesus ve, lo reis podenz, 35 chi eps lo morz fai se revivere, a grand honor encontra 'xirent. Alquant dels palmes prendent rames, dels olivers alquant las branches; encontr'al rei qui fez lo cel, 40 issid lo di le poples lez. Canten li gran e li petit: "Fili Davit, fili Davit|" Palis, vestit, palis, mantenls davant extendent assos pez. 45 Gran foles aredre, gran davan: gran e petit Deu van laudant. Ensobre tot petiz enfan osanna semper van clamant. A la ciptad cum aproismet, 50 et el la vid ella 'sgarded, de son piu cor greu suspiret, dessos sanz olz fort lagrimez. "Hjerussalem, Hjerussalem, gai te - dis el - per tos pechet| 55 Pensar non poz, pensar nol vols; non t'o permet tos granz orgolz. Venrant li an, venrant li di quett'asaldran toi inimic; il tot entorn t'arberjaran 60 et a terra crebantaran. Los tos enfanz qui in te sunt, a males penas aucidront; en tos belz murs, en tas maisons pedrassubr'altre non laiseront. 65 Li toi caitiu per totas genz menad en eren a tormenz, quar eu te fiz, num cognoguist, salvar te ving, num receubist." Cum cho ag dit et percoidat, 70 en templum Deu semper intret. Los marchedant quae introbed, a grand destreit fors los gitez. Los sos talant ta fort monstred que grant pavors pres als Judeus; 75 de dobpla cordalz vai firend, tot lor marched vai desfazend. Felo Judeu cum il cho vidren, enz en lor cors grand an envie; per mals conselz van demandan 80 nostre sennior cum tradissant. Lo fel Judes Escarioth als Judeus vengra en rebost: "Que m'en darez el vos tradrai? Vostres talenz ademplirai." 85 Trenta deners dunc li en promisdrent, son bon sennior que lo tradisse. Si chera merz ven si petit| Hanc non fud hom qui magis l'audis. Et a cel di que dizen Pasches, 90 cum la cena Jesus oc faita, el sus leved del piu manjer, assos fedels laved lis ped. Et per lo pan et per lo vin fort saccrament lor commandez, 95 per remembrar sa passiun, que faire rova a trestot. De pan et vin sanctificat tot sos fidels i saciet, mais que Judes Escharioh, 100 cui una sopa enflet lo cor. Judas cum og manjed la sopa, diable sen enz en sa gola. Semper leved del piu manjer, tot als Judeus o vai nuncer. 105 Jesus lo bons per sa pietad tan dulcement pres a parler. Sobre son peiz fez condurmir sant Johan, lo son cher amic. A cel sopar un sermon fiz; 110 chi cel non sab tal non audid. Contrals afanz que an a padir toz sos fidels ben en garnid. Alo sanc Pedre perchoindad que cela noit lui neiara; 115 Pedres forment s'en adunad, per epsa mort nol gurpira. Christus Jesus den s'en leved, Gehsemani - vil'es - n'anez. Toz sos fidels seder rovet, 120 evan orar sols en anez. Granz fu li dols, fort marrimenz, si condormirent tuit ades; Jesus cum veg, los esveled, trestoz orar bein los manded. 125 E dunc orar cum el anned, si fort sudor dunques suded, que cum lo sags a terra current de sa sudor las sanctas gutes. Alsos fidels cum repadred, 130 tam benlement los conforted. Li fel Judes ja s'aproismed ab gran compannie dels Judeus. Jesus cum vidra los Judeus, zo lor demandez: "Que querent?" 135 Il li respondent tuit adun: "Jesum querem Nazarenum|" "Eu soi aquel|" zo dis Jesus. Tuit li felun cadegrent jus. Terce vez lor o demanded, 140 a totas treis chedent envers. Mais li felun tuit trassudad vers nostre don son aproismad. Judas li fel ensenna fei: "Celui prendet cui bassaerei." 145 Judas cum veggra a Jesum, semper li tend lo son menton; Jesus li bons nol refuded, al tradetur baisair doned. "Amicx - zo dis Jesus lo bons - 150 per que'm trades in to baisol? Melz ti fura non fusses naz, que me tradas per cobetad." Armand esterent evirum, de totas part presdrent Jesum. 155 Nos defended ne nossusted; a la mort vai cum uns anels. Sanct Pedre sols venjar lo vol; estrais lo fer que al laz og, si consegued u serv fellon, 160 la destre aurelia li excos. Jesus li bons ben red per mal, l'aurelia ad serv semper saned. Liadens mans, cume ladron, si l'ent menen a passiun. 165 Donc lo en gurpissen sei fedel, cum el desanz diz lor aveit; sanz Pedre sols segwen lo vai, quae sua fin veder voldrat. Anna nomnavent le Judeu 170 a cui Jesus furet menez. Donc s'adunouent li felon, veder annouent pres Jesum. De quant il querent le forsfait cum il Jesum oicisesant, 175 non fud trovez ne envenguz, quar el forsfait non feist neul. Davant l'ested le pontifex, si conjuret per ipsum Deu quellor dissest per pura fied 180 si vers Jesus, fils Deu, est il. "Tu eps l'as deit" respon Jesus. Tuit li fellon crident adun: "Maior forsfait que i querem? Per lui medeps audit l'avem." 185 Losos sans ols duncques cubrirent, a colejar fellon lo prisdrent; ensobre tot si l'escarnissent: "Di nos, prophete, chi t'o fisdret?" Fors en las estras estet Petre; 190 al fog l'useire l'aeswardevet. De sa raison si l'esfreded que lo Deu fil li fai neier. Anz quae la noit lo jalz cantes, terce vez Petre lo neiez. 195 Jesus li bons lo reswardet, lui recognostrel semper fiz. Petrus d'alo fors s'en aled, amarament mult se ploret, per cio laissed Deus se neier; 200 que de nos aiet pieted| Cum le matins fud esclairez, davant Pilat l'en ant menet; fortment lo vant il acusand, la soa mort mult demandant. 205 Pilaz Erod l'en enviet, cui desabanz voliet mel; de Jesu Christi passion am se paierent a ciel jorn. Lo fel Herodes cum lo vid, 210 mult lez semper en esdevint. De lui long temps mult a audit, semper pensed vertuz feisis. De multes vises l'apeled, Jesus li bons mot nol soned. 215 Judeu l'acusent, el se tais; ad un respondre non denat. Dunc lo despeis e l'escarnit li fel Herodes en cel di; blanc vestiment si l'a vestit, 220 fellon Pilad lo retramist. Pilaz que anz l'en vol laiser, nol consentunt fellun Judeu. Vida perdonent al ladrun. "Aucid, aucid - crident - Jesum|" 225 Barrabant perdonent la vide, Jesum in alta cruz claufisdrent. "Crucifige, crucifige|" crident Pilat trestuit ensems. "Cum aucidrai eu vostre rei? 230 - zo dis Pilaz - forsfaiz non es; rumprel farai et flagellar, poisses laisarai l'en annar." Ensems crident tuit li fellunt entro en cel en van las voz: 235 "Si tu laises viure Jesum, non es amics l'emperador." Pilaz sas mans dunques laved, que de sa mort posches neger. Ensems crident tuit li Judeu: 240 "Sobre nos sia toz li pechez|" Pilaz cum audid tals raisons, ja lor gurpis nostre sennior; donc lo recebent li fellun, fors l'en conducent en la cort. 245 De purpure donc lo vestirent et en sa man un raus li misdrent; corona prendent de las espines et en son cab fellun l'asisdrent, De davant lui tuit a genolz 250 si s'excrebantent li fellon; dunc lo saludent cum senior et ad escarn emperador. Et cum asez l'ont escarnid, dunc li vestent son vestiment, 255 et el medeps si pres sa cruz, avan toz vai a pasiun. Femnes lui van detras seguan ploran lo van et gaimentan. Jesus li pius redre garder, 260 ab les femnes pres a parler. "Audez, fillies Jerusalem; per me non vos est obs plorer; mais per vos et per vostres filz plorez assaz, qu'i obs vos es." 265 Cum el perveng a Golgota, davan la porta de la ciptat, dunc lor gurpit soe chamisae chi sens custurae fo faitice. Il no l'auseren deramar, 270 mais chi l'aura, sort an gitad; non fut partiz sos vestimenz, zo fu granz signa tot per ver. En huna fet, huna vertet tuit soi fidel devent ester; 275 lo sos regnaz non es devis, en caritad toz es uniz. E dels feluns qu'eu vos dis anz, lai dei venir o eu laisai; quar il lo fel mesclen ab vin, 280 nostrae senior lo tenden il. Cum l'an levad sus en la cruz, dos a sos laz penden lasruns: entre cels dos pendent Jesum. Il per escarn o fan trestot. 285 Cum il l'an mes sus en la cruz, gran fan escarn, gran cridaizun; ensobre toz uns dels ladruns, el escarnie rei Jesum. Respondet l'altre: "Mal i diz. 290 El mor a tort, ren non forsfist; mais nos a dreit per colpas granz esmes oidi en cest ahanz." Envers Jesum sos olz torned, si piament lui appelled: 295 "De met membres per ta mercet, cu tu vendras, Crist, en ton ren." Respon li bons qui non mentid, chi en epsa mort semper fu pius: "Eu t'o promet, oi en cest di 300 ab me venras in paradis." O Deus, vers rex, Jesu Crist, ci tal don fais per ta mercit, chi per huna confession vide perdones al ladrun, 305 nos te laudam et noit e di, de nos aies vera mercit; tu nos perdone celz pecaz qu'e nos vetdest tua pietad. Jusque nona des lo meidi 310 trestot cest mund granz noiz cubrid; fui lo solelz et fui la luna, post que Deuffilz suspensus fure. Ad epsa nona cum perving, dunc escrided Jesus granz criz. 315 Hebraice fortment lo dis: "Heli, Heli, per quem gulpist?" Uns dels felluns chi 'sta iki, sus en la cruz li ten l'azit. Jesus fortmen dunc recridet; 320 le spiritus de lui anet. Cum de Jesu l'anma'n anet, tan durament terra crollet, roches fendient, chedent munt, sepulcra sanz obrirent mult. 325 Et mult corps sanz en sun exut et inter omnes sunt vedud; qui in templum Dei cortine pend, jusche la terra per mei fend. De laz la croz estet Mariae 330 de cui Jesus vera carn prisdret; cum cela carn vidra murir, qual agre dol, nol sab om vius. Ela molt ben sab remembrar de soa carn cum Deus fu naz. 335 Jal vedes ela si morir, el resurdra, cho sab per ver. Mais nemperro granz fu li dols, chi traverset per lo son cor; nulz om mortalz nol pod penser, 340 sanz Symeonz loi percogded. Joseps Pilat mult a preiat lo corps Jesu qu'el li dones; a grand honor el l'en portet, en sos chamsils l'envolopet. 345 Nicodemus dell'altra part mult unguement hi aportat; enter mirra et aloen quasi cent liuras a doned. A grand honor de ces pimenc 350 l'aromatizen cuschement. Dunc lo pausen el monument o corps non jag anc a cel temps. La soa madre virgo fu et sen peched si portet lui. 355 Sos munument fure toz nous, anz lui noi jag unque nulz om. Non fud assaz anc als felluns; davant Pilat trestuit en vont: "Nos te praeiam, per ta mercet 360 gardes i met, non sia emblez. Quar el zo dis que resurdra et al terz di vius pareistra; emblar l'auran li soi fidel, a toz diran que revisquet. 365 Granz en avem agud errors, or en aurem pece maiors." Armaz vassalz dunc lor liuret, lo monument lor comandet. Christus Jesus, qui Deus es vers 370 qui semper fu et semper er, ja fos la charns de lui aucise, regnet pero cum anz se fisdret. Qua el'enfern dunc asalit, fort Satanan alo venquit; 375 per soa mort si l'a vencut que contra omne non a vertud. Etqui era li om primers el soi enffant per son pechet; e li petitet e li gran 380 etqui estevent per mulz anz. Quar anc non fo nulom carnals, en cel enfern non fos anaz, usque vengues qui, sens pechet, per toz solses comuna lei. 385 Argent ne aur non i donat mas que son sang et soa carn; d'eg cel enfern toz los liuret, en paradis los arberget. Et al terz di lo mattin clar, 390 cum li soleilz fo esclairaz, tres femnes van al monument; molt cars portavent unguemenz. L'angeles Deu de cel dessend si s'aproismet al monument; 395 tal a regard cum focs ardenz et cum la neus blanc vestimenz. En pas quel vidren li custod, si s'espauriren de pavor, que quaisses morz a terra vengren 400 de gran pavor que sobl'elz vengre. Sus en la peddre l'angel sist, si parlet a las femnes, dis: "Nos's neient ci per que crement, que Jesum Crist ben requeret. 405 Anaz en es et non es ci, tot a complit quun que vos dis. Venez veder lo loc voiant o li sos corps jac desabanz. A sos fidels tot annuncaz, 410 mas vos Petdrun noi oblidez: en Galilea avant en vai, allol vetran o dit lor ad." Elles d'equi cum sunt tornades, Jesus las a senpr'encontradas; 415 dunc reconnossent lo senior, si l'adorent cum redemptor. Lo nostrae seindrae en eps cel di veduz furae veiades cinc. Primeral vit sancta Mariae, 420 de cui sepdiables forsmisdret. Empres lo vidren celles duaes del munument, cum se retornent. Petdres lo vit en eps cel di, ab lui parlet sil conjaudit. 425 Envers lo vesprae envers lo ser dunc lo revidren doi fidel; castel Emaus ab elz entret, ab elz ensemble si sopet. Ja s'adunent li soi fidel, 430 ja dicen tuit que vius eret; cum il menaven tal raizon, Jesus estet en mettrestoz. "Pax vobis sit - dis a trestoz - eu soi Jesus qui passus soi; 435 vedez mas mans, vedez mos peds, vedez mo laz, qu'i fui plages." Fortment sun il espaventat, il li non credent que aia carn; zo pensent il, que enter elz 440 le spiritus aparegues. Mel e peison equi manget, en veritad los confirmet; sa passion peisons tostaz e lo mels signa deitat. 445 Alques vos ai deit de raizon que Jesus fez pos passion; tot nol vos posc eu ben comptar, nol pod nulom de madre naz. A sos fidels quaranta dis 450 per mulz semblanz se monstret viu; emsembl'ab elz bec e manjed, de regnum Deu semper parlet. E per es mund roals allar toz babtizar in trinitad; 455 qui lui credran, cil erent salv; qui nol cretran, seran damnat. Signes faran li soi fidel quals el abanz faire soleit. Lingues noves il parlaran 460 et diables encalceran. Si alcuns d'els beven veren, non aura mal, zo sab per ver; sobrae malabdes mans metran et sanitad a toz rendran. 465 Sus en u mont donches montat que Holivet numnat vos ai. Levet sa man, sils benedis; vengre la nuvols, sil collit. E lor vedent montet en cel, 470 addextris Deu Jesusesset; etqui venra toz judicar, a toz rendra e ben e mal. Li soi fidel en son tornet; al dezen jorn ja cum perveng, 475 Spiritus Sanctus sobr'elz ched, sils enflamet cum fugs ardenz. Il desabanz sunt aserad, de Crist non sabent mot parlar; en pas che veng vertuz de cel, 480 il non dobten negun Judeu. Per toz lengatges van parlan, las virtuz Crist van annuncian; no lor pod om vius contrastar, signes fazen per podestad. 485 Espandut sunt per tot ces mund, regnum Dei nuncent per tot; per tot convertent popl'et gent, Christus Jesus per tot ab elz. Lo Satanas dol en a grand, 490 als Deu fidels fai durs afanz. Alcanz en cruz fai los levar, alquanz d'espades degollar; ellos alquanz fai escorcer, alquanz en fog vius trebucher, 495 et en gradiliels fai toster, alquanz appetdres lapider. Lui que aiude? Nuls vencera; cum peis lor fai, il creisent mais. Lo cap a Crist esvegurad, 500 per tot es mund es adhoraz. Nos cestes pugnes non avem, contra nos eps pugnar devem; fraindre devem noz voluntez, que part aiam ab Deu fidels. 505 Quar finimunz non es mult lon, et regnum Deu fortment es prob; dontre nos lez facam lo ben, gurpissem mund et som pechet. Christus Jesus, qui mans ensus, 510 mercet aias de pechedors; en tals raizons si ammespraes, per ta pitad lom perdones. Te posche retdrae graciae davant to paire gloriae| 515 Sanz Spiritum posche laudar et nunc per tot in secula. AMEN *PLI Poesies Limousines I Be deu hoi mais finir nostra razos: un pauc soi las, que trop fo aut lo sos. 3 Leven doi clerc que diien lo respos. Tu autem Deus, qui est paire glorios, nos te preiam que t'remembre de nos 6 quant triaras los mals d'antre los bos. *PLII Poesies limousines II In hoc anni circulo, vita datur seculo, nato nobis parvulo 4 De virgine Maria. Mei amic e mei fiel, laisat estar lo gazel| Aprendet u so noel 8 De vir@gine Maria!. Fons de suo rivulo, nascitur pro populo, necto mortis vinculo 12 De v@irgine Maria!. Lais l'om dire chi nou sab, qu'eu nol dirai ses nul gab, mout nen issit a bo chab 16 De v@irgine Maria!. Quod vetustas suffocat, hoc ad vitam revocat, nam se Deus collocat 20 In te, v@irgo Maria!. So, sabiat lo, qu'es be ver: no chal c'om s'en desesper. Deus i ven per nos, maner 24 In te, virgo Maria. Sine viri copula, florem dedit virgula qui manet in secula 28 De v@irgine Maria!. Non perdrai virginitat, tostemps aurai chastitat, si cum es profetizat, 32 @E! pois, @virgo Maria!. Summi patri filio datur in presepio, sed volentes mansio 36 E @virgine Maria!. Eu soi l'angels Gabriels. Apor vos salut, fiels: Deus descen de sus deu cel 40 In te, @virgo Maria!. Animal impositum veneratur, agnitum, hunc infantem genitum 44 E @virgine Maria!. Cum la reina l'enten, sil respon tam piamen, aco sia au so talent 48 E @virgine Maria!. O beata femina cuius ventris sarcina mundi luit crimina 52 E @virgine Maria!. Cum la reina l'auuit, si l'amet e siu iauuit, aco sia au so chausit 56 In te @virgo Maria!. Illi laus et gloria honor, virtus, gratia, decus et victoria 60 E @virgine Maria!. Tu es mesaties al rei, si cum tu o dit, o crei; a lui me do e m'otrei, 64 Ego, vir@go Maria!. Ancela soi Damrideu. Si cum tu o dit, o cre eu; maire serai Damrideu 68 E pois, @virgo Maria!. L'angels es deu cel vengut e la dompna l'a creut; per tal n'esmes erumbut 72 De v@irgine Maria!. Eu vos ai dit mon talan; e vos, diiat en avan chaques vers nous ab nos ian. 76 De vir@gine Maria!. *PLIII Poesies Limousines III O Maria, Deu maire, Deu t'es e fils e paire. Domna, preia per nos 4 to fils lo glorios| E lo pair'aissamen preia per tota ien; E c'el no nos socor, 8 tornat nos es a plor. Eva creet serpen, un agel resplanden; Per so nos en vai gen: 12 Deus n'es om veramen. Car de femna nasquet, Deus la femna salvet; E prequo nasquet hom, 16 que garit en fos hom. Eva, moler Adam, quar creet lo setam, Nos mes en tal afan 20 per qu'avem set e fam. Eva mot foleet, quar de queu frut m@en!iet Que Deus li devedet, 24 o cel que la creet. E c'el no l'an crees e deu fruit no manies, Ia no murira hom 28 chi ames nostre Don. Mas tan fora de gen ch'aner'a garimen, C'il chi perdut seran 32 ia per re no foran| Adam meniet lo fruit, per que fom tuit perdut; Adam no creet Deu, 36 a tot nos en vai greu. Deus receubt per lui mort e la crot a gran tort; E resors al tert dia, 40 si cum o dii Maria. Aut apostols cumtet e dis c'ap Deu parlet, Qu'eu poi de Galilea, 44 viu lo verem angera. Vida qui mort aucis nos donet paradis; Gloria aisamen 48 nos do Deus veramen. *SP SPONSUS Adest Sponsus qui est Christus - vigilate, virgines| - pro adventu cuius gaudent 4 et gaudebunt homines. Venit enim liberare gentium origines, quas per primam sibi matrem 8 subiugarunt demones. Hic est Adam qui secundus per prophetam dicitur, per quem scelus primi Ade 12 a nobis diluitur. Hic pependit ut celesti patrie nos redderet ac de parte inimici 16 liberos nos traheret. Venit Sponsus, qui nostrorum scelerum piacula morte lavit atque crucis 20 sustulit patibula. Oiet, virgines, aiso que vos dirum| Aiseet presen que vos comandarum| Atendet Sponsum| Ihesu salvaire a nom 24 (Gaire noi dormet|) aisel espos que vos hor atendet. Venit en terra per los vostres pechet, de la virgine en Betleem fo net, 28 e flum Iorda lavet e bateet (Gaire noi dormet|) aisel espos que vos hor atendet. Eu fo batut, gablet e laideniet, 32 sus e la crot, pendut e claufiget, eu monumen, Deus soentre, pauset (Gaire noi dormet|) aisel espos que vos hor atendet. 36 E resors es, la scriptura o dii; Gabriels soi, eu entrames aici; atendet lo, que ia venra pr'aici (Gaire noi dormet|) 40 aisel espos que vos hor atendet. Nos, virgines, que ad vos venimus, negligenter oleum fudimus: ad vos orare, sorores, cupimus, 44 ut ad illas quibus nos credimus. Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| Nos, comites huius itineris et sorores eiusdem generis, 48 quamvis male contigit miseris, potestis nos reddere superis| Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| Partimini lumen lampadibus, 52 pie sitis insipientibus, pulse ne nos simus a foribus cum vos Sponsus vocet in sedibus| Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| 56 Nos precari, precamur, amplius, desinite, sorores, ocius: vobis enim, nil erit melius dare preces pro hoc ulterius. 60 Dolentas, chaitivas, trop i avet dormit| At ite nunc, ite celerius ac vendentes rogate dulcius ut oleum vestris lampadibus 64 dent equidem vobis inertibus| Dolentas, chaitivas, trop i avet dormit| A misere, nos hic quid facimus? Vigilare numquid potuimus? 68 Hunc laborem quem nunc perferimus, nobis nosmet ipse contulimus| Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| At, det nobis mercator ocius 72 quas habeat merces, quas socius: oleum nunc querere venimus, negligenter quod nosmet fudimus. Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| 76 De vostr'oleo queret nos a doner? No n'auret pont, alet en achapter deus merchaans que lai veet ester| ................. 80 Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| Domnas gentils, no vos covent ester, ni loiamen aici a demorer. Cosel queret, nou vos poem doner. 84 Queret lo Deu qui vos pot coseler| Alet areir a vostras sinc seros e preiat las, per Deu lo glorios, de oleo fasen socors a vos| 88 Faites o tost, que ia venra l'espos| A misere, nos ad quid venimus? Nil est enim illuc quod querimus| Fatatum est, non Vos videbimus, 92 ad nuptias numquam intrabimus| Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit| Audi, Sponse, voces plangentium| Aperire fac nobis ostium 96 cum sociis| Prebe remedium, ................................. @Dolentas, chaitivas, trop i avem dormit|! Amen dico, vos ignosco, 100 nam caretis lumine, quod qui perdunt, procul pergunt huius aule limine| Alet, chaitivas, alet, malaureas| 104 A tot iors mais vos so penas livreas: in infernum ora seret meneias| Modo accipiant eas demones, et precipitentur in infernum.